dimarts, 3 de febrer de 2015

Participem al premi ATRAPALLIBRES


Un any més, alguns nens de la nostra escola, de quart fins a sisè, participen fent de jurat al 10è Premi de Literatura Infantil "Atrapallibres". 
El propòsit d'aquest Premi és estimular la lectura en els infants. A tal efecte, una comissió d'experts ha seleccionat una sèrie de llibres de les últimes novetats editorials, distribuits en tres categories. Els alumnes que han decidit participar es constitueixen com a jurat dins del centre i han de defensar davant dels seus companys quin consideren el millor.

Els llibres que opten al Premi són:

CATEGORIA 9 ANYS

FERNÀNDEZ, Muntsa. Joana de les paraules clares. El Cep i la Nansa.


Aquest conte biogràfic desgrana els diferents moments de la història de la Joana Raspall i té la virtut d’oferir-nos una primera empremta del personatge que ens ajudarà a conèixer aquesta treballadora infatigable al llarg de tota la seva vida. Les il·lustracions de Mercè Galí, de traços ràpids i molt expressives, marquen un contrapunt temporal dels difícils moments que li van tocar de viure a la protagonista. Un llibre delicat, com delicada i ingent va ser l’obra de la tenaç Joana Raspall.

GALAN, Andreu. Qui no sap riure no sap viure.. Vols saber...

Per què els núvols canvien de forma?
Què li passa a la desconsolada puça Marisa?
A qui agraden els llimacs amb motes baves?

Vols saber...
On passa el romanç de no-sé-on?
Com es cura un vampir desganat?
Per què fa vaga el vell pollastre?
O qui canta el rap del pi?
Tot això i encara molt més ens fa saber l'Andreu Galan amb una mica de bouesia.

GALÍCIA, Montserrat. Julita. Baula

La vida quotidiana de la Julita al llarg de tot un any és un cúmul de sorpreses que ella viu juntament amb els seus amics, familiars i també amb el seu inseparable cargol Romano que l’acompanya d’ençà que el va trobar a l’aeroport de Fiumicino, a Roma, durant unes vacances. 
Malgrat sigui una mica lent, en Romano és una mascota agradable.
La nostra protagonista és una nena una mica trapella i eixerida, amb ella descobrirem que el dia a dia pot ser també una gran aventura.

Una obra amb una subtil ironia que sura per les seves diferents situacions, un llibre amable i plàcid.
MANSO, Anna. L´últim violí. La meva Arcàdia.

A l’Octavi li agrada anar al taller on el seu pare, que és un gran lutier, construeix violins. 
Un dia les mans del lutier, afectat de Parkinson, comencen a tremolar i l’Octavi s’adona que les coses estan canviant i que el pare, ben aviat, haurà de deixar aquest ofici tan artesanal. Abans de fer-ho, però, els horribles trenetes, una parella de col·leccionistes molt peculiar els fa l’encàrrec de construir un últim violí. 

El pare haurà de fer una difícil elecció; els pagaran molts diners per la feina però, un violí que ningú ha de fer sonar, que estarà tancat en una vitrina, té algun sentit? Cal tenir-ho tot?  Val la pena pensar quan n’hi ha prou...

CATEGORIA 10 ANYS

CANAL, Eulàlia. Això és un secret que només sé jo.. Animallibres.

Tres protagonistes, cadascun dels quals més «diferent» que l’anterior: l’Hug, «un cas perdut», un nen amb trastorns autistes de la personalitat; la Rita, una nena que no parla, i en Yuri, un nen solitari. Tots plegats emprenen la tasca d’investigar el curiós cas de l’assassinat de la conserge de la seva escola. 

El llenguatge tendre i ric, que ens convida a conèixer mons màgics o protagonistes molt humans, és sempre constant en les obres de l’Eulàlia Canal i en aquest llibre no podia ser diferent pel que fa a l’estil i la sensibilitat que traspua.

MOLIST, Pep. El petó de Lilí Marlen. Barcanova

El Pere és un nen insegur i molt espantadís. Un bon dia, tot fugint de les seves pors, coneix el senyor Enric Salom, un fotògraf reservat de Timoneda, el poble on viuen. Poc a poc va creixent entre ells una amistat i una complicitat que ajudarà a en Pere a superar les seves pors. Mentrestant, al poble tothom espera de fa temps que torni Lili Marleen, una misteriosa dona que en el passat va fer coses meravelloses.

Una història molt ben narrada i plena de sensibilitat, amb unes magnífiques il·lustracions de Jorge del Corral.
WALLIAM, David Trad. Núria Parés. La increïble història de l’àvia gàngster. Montena

L'àvia de Ben és una "àvia de manual", té el cabell blanc, porta dentadura postissa, pèls a la barbeta, guarda mocadors de paper a les mànigues de la camisa i passa gran part del temps fent mitja .... Però a més, té altres particularitats que Ben detesta: fa olor de col, no té TV i només vol jugar al Scrabble. Un dia Ben descobrirà que la seva àvia té una vida molt més emocionant del que  mai hagués pogut imaginar ... 

Si a tot això hi sumem les humorístiques il·lustracions de Tony Ross la diversió està assegurada. Però alerta, no tot és riure en aquest llibre, també conté un missatge ben emotiu.

CATEGORIA 11-12 ANYS

MAAR, Paul. Trad Teresa Guilleumes i Morell. El senyor Belo i l’elixir blau. Viena


En Max viu amb el seu pare que és farmacèutic i somia tenir un gos. Un dia es veuen acomplerts els seus desitjos quan recullen el Bello, un gos vagabund. Tot es complicarà, i força, quan en Bello llepi un líquid blau que una velleta ha portat a la farmàcia i, de cop, es transformi en humà... Però un humà amb comportament de gos! En Max i el seu pare hauran d'educar a marxes forçades aquest individu que s'ha instal·lat a casa seva i que els proporcionarà situacions del més estrambòtiques.
MARTIN, Andreu. Filles úniques. Cruïlla

La Paula i l’Alícia són dues companyes d’escola molt i molt amigues. Ho són fins al punt de voler convertir-se en germanes. No volen ser filles úniques, i per això decideixen posar en marxa un pla una mica estrambòtic: que el pare de l’una s’enamori de la mare de l’altra i a l’inrevés. 

Però, en aquesta vida, no tot surt com hem previst, i les noies es troben ficades en una sèrie d’embolics i malentesos molt divertits narrats amb un ritme vertiginós.
MONTAÑÀ, Ruben. La nena de l’arbre. La Galera

L’Ona, troba l’Aurèlia oculta dalt d’un arbre. És una nena de la seva edat amb la mirada perduda, fràgil i lleugera, li sembla estrany que visqui dalt del plataner que hi ha davant de l’escola i que ningú la trobi a faltar ni se’n adoni. Potser és això el que la porta a visitar-la cada dia...

Una obra amb una arrencada esplèndida, amb el punt just de plantejament inquietant que ens podria remetre a Calders o a Calvino, que arriba al fons del cor, que parla de la pèrdua, d’allò que la guerra destrueix en les persones i del que queda en les que sobreviuen.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada